Benvinguda

Edicions Enoanda presenta com a novetat del 2021 la col·lecció Cogito, en la qual es publicaran monografies sobre filòsofs de l'anomenada filosofia moderna iniciada per Descartes amb el seu cogito.

Amb la col·lecció Episteme es posen a l’abast del públic obres clàssiques sobre filosofia grega adreçades a lectors ja coneixedors del tema, amb el qual podran aprofundir els seus coneixements en  diverses àrees del recorregut filosòfic dels grecs.

Amb la col·lecció Phronesis es posen a l’abast del lector obres de divulgació, d’introducció a la filosofia grega o de debat actual, sempre però en relació amb la visió grega del món.

Novetats de la primavera del 2021

Leibniz 

Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) és potser el més desconegut dels tres grans representants del racionalisme continental. Probablement el fet que no hagi escrit mai una obra on exposi el conjunt de la seva filosofia com feren Descartes amb els Principis de la filosofia o Spinoza amb la seva Ètica, en dóna una explicació. Hereu i continuador de l’obra de Descartes i Spinoza, intel·lecte poderós, Leibniz dominava quasi totes les branques del saber humà de la seva època, una característica que l’equipara amb Aristòtil.

 

Schopenhauer

En aquesta obra Zino Zini ens dóna una visió de conjunt de la filosofia de Schopenhauer, tenint en compte els factors que intervingueren en la seva creació, tant personals —la seva vida plena de frustracions i infelicitat que en marcaren el seu caràcter pessimista— com estrictament filosòfics —el seu profund coneixement de Plató, Kant i de la filosofia de l’Índia, que acollí amb entusiasme.

Locke

 

John Locke, 1632-1704 és considerat el pare de la filosofia empirista britànica, que junt amb la filosofia racionalista inaugurada per Descartes donà ori- gen al que s’ha conegut com a filosofia moderna. La influència de l’obra de Locke va ser enorme especialment en l’apartat de l’epistemologia, i ajudà a filòsofs posteriors com David Hume a enderrocar conceptes heretats de l’escolàstica com el de substància, així com a aportar noves visions sobre la tolerància religiosa i el liberalisme que han es- tat els pilars de les societats capitalistes posteriors. Samuel Alexander ens ofereix una visió de conjunt de la filosofia lockeana amb una anàlisi de la seva obra més important, Assaig sobre l’enteniment humà, així com de les seves idees sobre ètica política i religió.