Jaume Serra Húnter

A banda de la seva tasca política, la figura i l’obra de Jaume Serra Húnter (1878-1943) és una de les claus de volta per comprendre la filosofia catalana contemporània. No obstant això, fins avui no disposem d’un llibre que estudiï amb profunditat la seva obra i la seva repercussió en la cultura catalana (i també en la gallega i en la basca). D’altra banda, és ben clar que els principals eixos de la seva tasca el situen en els grans problemes i debats que vivia la filosofia europea del moment. Serra Húnter traça un encaix entre allò individual, el nacional i l’europeu. És un home que creu en la universitat, en la cultura i en l’humanisme (oposant-se a l’intel·lectualisme d’Eugeni d’Ors i al Noucentisme) com a font de plenitud de la vida individual i col·lectiva. Un renovador i un treballador incansable reconegut per molts dels seus deixebles, entre els quals Eduard Nicol i Francisca (1907-1990) i Rodolf Llorens i Jordana (1910-1985).