Edicions Enoanda presenta tres novetats aquest setembre a la col·lecció Philosophoumena i una a la col·lecció Phronesis
Què és la il·lustracio?, el conegut opuscle de Kant, amb una edició a cura professor Ramon Alcoberro.
Al llarg de la història alguns llibres han canviat el món, han transformat la manera com ens veiem a nosaltres mateixos, han provocat debats i han sacsejat consciències. Resposta a la pregunta: Què és la Il·lustració? (1784) és un d’aquets textos.
En aquest assaig, un autèntic clàssic del pensament polític, Kant aporta una definició radical de les Llums i posa les bases de la llibertat il·lustrada. El programa que es teoritza a l’article: espolsar-se l’estat de tutela, prescindir del pensament màgic i la superstició i optar a ser Selbstdenker (“algú que pensa per ell mateix”), fent ús públic de la raó, sintetitza les idees bàsiques de la racionalitat occidental.
Ramon Alcoberro ha recollit i reelaborat en aquesta edició especial els textos dels seus diversos seminaris sobre Què és la Il·lustració? per introduir i comentar una obra fonamental de Kant.
Sobre Marx i la tradició marxista, de Salvador López Arnal.
Un dels marxistes que més i millor han conegut l’obra de Marx al nostre país, Manuel Sacristán Luzón (1925-1985), va escriure en una anotació de lectura: No cal ser marxista (Marx); l’únic que té interès és decidir si hom es mou, o no, dins d’una tradició que intenta avançar, per la carena, entre la vall del desig i la de la realitat, a la recerca d’un mar on tots dos conflueixin.
La part i el tot, de Werner Heisenberg.
«La ciència la fan els homes. Aquest fet, evident per si mateix, s’oblida fàcilment. Pot ser útil recordar-lo perquè podria ajudar a omplir el buit que hi ha, del qual ens queixem ben sovint, entre dues formes de cultura: la cultura literària i artística d’una banda, i la cultura tècnica i científica de l’altra. Aquest llibre tracta de l’evolució de la física atòmica en el decurs dels cinquanta darrers anys, presentada tal i com l’autor l’ha viscuda. L’activitat científica es basa en els experiments. Els seus resultats s’obtenen després de discussions entre els qui s’hi dediquen sobre la interpretació dels experiments. És aquesta mena de discussions la que forma la substància d’aquest llibre. El seu objectiu es fer entendre al lector com la ciència es crea en el decurs del diàleg.» [...]
A la col·lecció Phronesis la novetat és La filosofia de l'envellir, de Jean Lombard.
La vellesa és un temps definitiu, enigmàtic i filosòfic, perquè fer-nos vells és saber que l’endemà es farà sense nosaltres. Medicina i filosofia van dibuixar a Grècia i Roma un retrat no gaire agradable de l’ultima aetas, la definitiva perquè tanca el cicle. Des d’Homer i els grans tràgics, els grecs van ser conscients del drama existencial en la cruïlla del temps, la vida i la mort, i la medicina va reflexionar molt profundament sobre el fet d’envellir. Plató, deixeble del septuagenari Sòcrates, defensava el govern dels ancians, la gerontocràcia, però no ignorava els problemes de la senilitat. Aristòtil a la Retòrica (II,13) diu que els vells són mesquins, porucs i egoistes, i per als estoics la proximitat a la mort converteix la vellesa en la prova definitiva de l’autodomini moral. El debat de la filosofia antiga sobre la vellesa parla també al nostre present.
Ja a les llibreries