Abans i després de Sòcrates (1931), el llibre clàssic de Francis M. Cornford, explica per què l’obra de Sòcrates representa un punt d’inflexió en la història del pensament antic. Mostra com va revolucionar el concepte de filosofia, fent el pas de l’estudi de la natura a l’estudi de l’ànima humana, el significat del bé i del mal i els fins pels quals hem de viure. Cornford sintetitza la concepció jònica de la naturalesa i de la ciència, el canvi de perspectiva que va significar Sòcrates i les aportacions dels seus principals seguidors, Plató i el seu deixeble Aristòtil. És la història del període més creatiu de la filosofia grega.
John Burnet (1863-1928) va revolucionar els estudis de filosofia antiga amb la seva conferència sobre La doctrina socràtica de l’ànima posant l’accent en la centralitat de la psique, la força vital de l’individu, com a motor del pensament de Sòcrates.
Analitzant la manera com Sòcrates va transformar la noció òrfica i pitagòrica de l’ànima fins convertir-la en un principi actiu i innegociable del coneixement, Burnet va escriure una de les planes més brillants dels estudis socràtics.
Aquesta edició inclou, a més, tres altres textos clàssics, Experiment i observació en la ciència grega, Aristòtil i Llei i naturalesa en l’ètica grega.
L’any 1935 Francesc Pujols diu que els bons artistes claven els ulls «com dos punys» a la realitat per esprémer-la com els raïms i extreure’n el vi de la vida. Aquesta metàfora acompanya tota la seva biografia i tota la seva obra i serveix per entendre el seu esforç com a poeta, com a crític d’art i com a pensador. Pujols vol aferrar-se a la realitat per embriagar-se i per espiritualitzar-la. Per viure-la sense perdre’n ni una gota. Per esprémer-la amb intensitat.
El principi de causalitat és un dels temes centrals de la filosofia i el debat del segle XIX entre les posicions empiristes, el neokantisme i l’escola escocesa fou central per als debats posteriors tant en la teoria del coneixement com en la concepció positivista de la ciència.
Auguste Comte (1798-1857) és avui un filòsof força oblidat, però sense la seva obra resulta impossible comprendre l’evolució del pensament filosòfic contemporani. Va revolucionar la teoria de la ciència i, òbviament, del positivisme en deriva tota la teoria sociològica i el pensament polític republicà. Entre les diverses introduccions al positivisme que es van publicar a inicis del segle XX, aquest Comte d’Emilio Morselli continua essent especialment significativa.