Benvinguda

Novetats de febrer

Pensar el naixement, origen i creació

un llibre de la Secció de Feminisme de l'Ateneu Barcelonès
escrit per Eulàlia Vernet, Lorena Fuster i Anna Punsoda, a la col·lecció Philosophoumena

Carlo Cantoni
Kant I. Filosofia teorètica

Primer d'una trilogia sobre Kant que publicarem en el decurs d'aquest any
en què se celebra el tricentenari del naixement del filòsof de Köenigsberg, en aquest volum Cantoni analitza la filosofia teorètica de Kant, centrant-se, evidentment, en la seva obra més coneguda, la Crítica de la raó pura.

Molt aviat a les llibreries

Novetats de gener

El gener comença amb quatre novetats a Edicions Enoanda.

A la col·lecció Philosophoumena les novetats són La filosofia abans de la filosofia, de Luca Grecchi,  Els primers filòsofs, de George Thomson i Informàtica celestial, de Mark Alizart.

La col·lecció Episteme presenta La unitat del Sofista de Plató, de Noburu Notomi.
Ja a les llibreries

La filosofia abans de la filosofia

Des de fa segles estem acostumats a pensar que el naixement de la filosofia té lloc quan apareix sobre el terreny a Grècia al segle VI aC. En canvi, és versemblant que el seu arbre tingui arrels molt més antigues que es trobin en la Creta minoica del segle XX aC. A partir d’aquest moment, gràcies a un llarg procés que implicà la cultura micènica, l’època homèrica i les primeres fundacions de les poleis del segle VIII aC a la Magna Grècia i a Sicília, la filosofia començà a arrelar fins a florir, en forma escrita, a l’època presocràtica.

Els primers filòsofs

En aquesta obra ja clàssica, Thomson posà de relleu la importància que tingueren en l’origen de la filosofia qüestions aparentment tan dispars com la lluita pel control del temps i l’establiment dels calendaris, la significació del comerç marítim, l’aparició de la moneda o els sistemes de regadius.
Traduït a nombrosos idiomes, entre els quals l’italià, el rus, el txec, el japonès o el castellà, a més de proposar-nos una peculiar lectura de Grècia, Els primers filòsofs es pot llegir com un text de metodologia i d’aplicació del marxisme ortodox als estudis clàssics.

Informàtica celestial

La idea que l’ordinador és un déu, o fins i tot que Déu mateix és un ordinador, és gairebé tan antiga com la informàtica. La trobem dins l’assaig fundador de la cibernètica, God and Golem de Norbert Wiener, subtitulat «Sobre alguns punts de col·lisió entre cibernètica i religió» i a la novel·la 2001: Una Odissea de l’espai d’Arthur C. Clarke, posada en imatges per Stanley Kubrick. Va tenir el seu apogeu entre els tecno-hippies dels anys 70 i continua tenint una gran influència sobre la cultura cyberpunk.

La unitat del Sofista de Plató

El Sofista de Plató es considera una de les obres més grans de la història de la filosofia, però els estudiosos s’han mostrat tímids a l’hora d’enfrontar-se al problema central del diàleg. Per a Plató, definir el sofista és el problema filosòfic bàsic: qualsevol investigador s’ha d’encarar al «sofista dins nostre» per tal d’assegurar la possibilitat mateixa del diàleg i de la filosofia contra el contraatac sofístic.
El professor Notomi examina amb atenció la connexió entre les importants qüestions que es discuteixen en el diàleg (l’aparença, la imatge, la falsedat, el que no és), en relació amb el problema bàsic de definir el sofista, i mostra de manera molt detallada com Plató lluita per resoldre aquestes qüestions en una constant línia de recerca.