Olympe de Gouges (1748-1793) fou guillotinada pels jacobins durant la Revolució Francesa i ha estat silenciada durant segles, però cada vegada és més reconegut el seu paper com a iniciadora del pensament polític feminista. La seva Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana (1791) és un dels textos fundacionals del feminisme.
Aquesta edició també recull els textos de Reflexions sobre els homes negres (1788), Al·legat pel dret al divorci (1790), Prefaci per les Dames o el retrat de les dones (1791), Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana (1791), El bon sentit dels francesos (1792) i Memorial al tribunal revolucionari (1793), que la situen com el que sempre ha estat: una clàssica del pensament modern.
El problema de la llibertat de la voluntat es presenta a la investigació racional del poble grec després d’haver recorregut més de dos segles de vida filosòfica.
De manera balbucejant fa la seva aparició amb Anaxàgoras i Sòcra- tes, i amb Plató i Aristòtil, si bé de manera inconscient, es desenvolupa per donar lloc, en la filosofia hel·lenística, amb els estoics i els epicuris, a un encès debat on s’hi afegirà posteriorment la Nova Acadèmia.
Luigi Credaro analitza la posició de cadascuna de les escoles o filòsofs sobre el lliure albir des dels presocràtics fins als neoplatònics, sense prendre posició per cap concepció i sotmetent a una acurada anàlisi els arguments esgrimits.
Quina relació tenen l’antiga màntica i els oracles grecs amb la filosofia? Va néixer la filosofia com una decantació de les religions mistèriques? En aquest text clàssic, Francis M. Cornford combina una profunda erudició clàssica amb l’antropologia i la sociologia del món antic per examinar els antecedents mítics de conceptes metafísics perdurables, com ara el destí, Déu, l’ànima, la substància, la natura i la immortalitat.