Fills del cel estelat

Fills de la terra i el cel estelat analitza els trets òrfics en alguns poetes catalans com Bartra, Espriu, Riba o Vinyoli, entès l’orfisme com una actitud religiosa i estètica afí a les idees de la salvació per la Memòria i la Poesia. Aquests poetes comparteixen un conjunt de mitemes entorn de la figura d’Orfeu, no solament pel que fa a motius sobre la vida com a exili, la pèrdua d’uns ideals, l’experiència de sacrifici i mort, la contemplació íntima de l’existència, el coneixement de l’ocult, la recerca de l’eternitat i l’absolut, etc., si més no la funció que té la poesia com a revelació: una visió espiritual i profètica del llenguatge i el fet poètic mateix per aprofundir en el misteri de l’existència, però sobretot per lluitar contra l’oblit gràcies a la funció de paraula i la veu que arriba a ser també recuperació i cant d’una comunitat.